Canvi ClimBàtic - La Presidenta.

Hem quedat amb el Jaume, desprès de uns mesos sense escalar, em va trucar ahir a la tarda preguntant que on anàvem a escalar. Tenia previst mirar de fer en solitari la via canvi climbàtic a la Presidenta, però millor anar-hi en bona companyia.

La via esta molt ben trobada, com totes las dels germans Masó, excursioneta, tranquil•litat assegurada i a mes com que érem d'hora a peu de via temperatura ideal a pesar del calor que va fer dissabte; equipament correcte amb algun alejillu en el segon llarg. No explicaré massa coses dons el Jaume segur que quan publiqui el seu post ho farà mes be que jo.

Resenya en onaclimb.

Aquesta agulla fou escalada per primera vegada el segle passat al 1971 com explica en Barbera en el seu Llibre Montserrat Pam a Pam.

Quina fila que fan alguns a peu de via.

La reentre del Jaume a la 1ª tirada.

2ª tirada, llarg bastant trencadot, s’ha de mirar.

3ª tirada, roca excel•lent, es fa curta.

Darrera tirada, una alzina ajuda a xapar el primer espit.

Satisfacció del company, ha consumat la tornada.

La Presidenta, podem veure el díedre de la normal i la placa de la Canvi ClimBàtic.

Doc Anton - Magdalena Superior.

Aquesta setmana entre pitos i flautes no he lligat res amb ningú, per tant tenim una reunió d’emergència, el meu company solista i jo, el divendres (o mes aviat dissabte) a tres quarts de dues, quan torno de LA FERIA DEL CABALLO al Parc Central del Vallès a Sabadell; discutim breument i quedem per anar a fer al via Doc Anton a la Magdalena, la varem veure el passat 19 d'Abril al fer la Acròmion i feia bona pinta.


El Company a peu de via en el procés de preparació.

Les dues primeres tirades II,III las fem sense encordar, la tercera tal com marca la ressenya i la quarta empalmant amb la cinquena. A pesar de que la ressenya marca dos possibles A0 (3ª i 4ª tirades) las he fet sense, el qual em fa suposar que no deu passar en cap cas de V. Em sorprèn la quantitat de parabolts en llocs una mica incomprensibles (un parabolt a un pam de una bona savina) i lo malament que estant posats alguns d'ells, en cas de caiguda segur que es trenca el mosquetó per el braç de palanca que arribaria a fer, de totes maneres estan tant a prop que perfectament es pot evitar xapar-los tots. A part d’això es una via molt maca i tret de les dues primeres tirades força estètica i continua.


El mes difícil de anar amb solitari es fer fotos, com que els braços no donem mes de si, quan fas una auto foto sempre quedes amb cara si mes no estranya (per no dir de tontet) i fen posat de pensar ostres com sortirà.


L'altre gran clàssic de les fotos en solitari son les cames, els peus i la corda.


Per no parlar de les postures ridícules al intentar arribar a temps de entrar a la foto amb el disparador automàtic. En definitiva un petit desastre.

Postres de music o via de crisi i rebaixes.

Hem quedat amb el Joan per anar a Narieda, quan varem fer la Café Copa i Puro ja n’havien parlat de fer la Postres de music, el títol d'aquest comentari ve donat per l'equipament de la via i la graduació de les ressenyes, via de crisi per la escassetat de seguros en algunes tirades i de rebaixes per la graduació (segons la nostre opinió) tirant a baixa. Dit això es clar que es una gran via 615 mts, 12 tirades de 45 a 55 mts, amb un factor de exposició molt alt i amb un compromís també alt. No es una via per anar-hi alegrament, s'ha de saber completar la escassetat de les assegurances posant encastadors o llaçant savines i/o ponts de roca, cosa difícil en els llargs de placa d’adherència i gens fàcil en altres, a mes hi ha dues sortides de reunió, la R4 i la R10 on en cas de caiguda tens un factor 2 assegurat amb caigudes potencials de 10 o 15 mts, penso que respectant qualsevol criteri o filosofia s'ha de equipar mirant d'evitar riscos d'aquets, a la tirada 10, la mes exigent psicològicament, en 50 mts de duríssima placa d’adherència de 5b 5c ( un 6a no feria nosa) nomes hi han 5 seguros i la impossibilitat de completar la seguretat amb res mes, en aquesta tirada son nombrosos els passos de fe en els peus de gat.
En resum, una gran via per la llargada, per la roca excel•lent, per el entorn, però no per la filosofia del equipament.
Va ser un dia de molta calor, per sort feia una mica de vent el que ens va anar molt be per alleugerir las sis hores que varem estar per fer la via.


Excel·lent ressenya d'en Xavi.


En Joan acabant la cinquena tirada.


Alegria nomes ens queda la darrera tirada.


En Joan començant la darrera tirada.

Acromion - Magdalena Superior

Diumenge no tinc company per anar a escalar, així que decideixo anar a fer quelcom amb solitari. Busco, remeno i trobo. Un altre via del Guillem. Diuen que sobre equipades, potser si, però anant sol va de meravella.

A tres quarts de nou soc al pàrquing del Monestir, enfilo cap a les escales de Sant Benet, renoi que dur que es això, d’aquí cap a peu de gorros i canal amunt entre la Magdalena Superior i el Gorro Frigi; la canal esta relliscosa de veritat.

A dos quarts d'onze començo la via ACROMION. enllaço els dos primers llargs de la ressenya (60 mts +/-) 20 seguros, alguns no els faig servir, la segona tirada es la mes interessant amb alguns passets que si es fan en lliure en lloc d'A0 deuen ser v+, amb el soloist he tingut que anar al lloro dons hi han uns sis metres de flanqueig en els que aquest aparell te alguna dificulta per deixar corra la corda, desfaig les tirades i la torno a fer-les de segon, la tercera tirada es fàcil III+ amb algun pas aïllat de IV/IV+, s'ha de anar amb conte hi ha presses soltes i bastant brut, arribat a la tercera reunió faig el mateix baja/sube, aquí m’entretinc una estoneta mirant els que estan fent la Doc Anton, es veu maca la tirada que queda a la mateixa alçada, em costa trobar per on va la darrera tirada que queda just a l'esquerra com si saltéssim a la agulla principal de la Mag.Sup. tirada també de tràmit III+.

Via recomanable, senzilla, ben assegurada.





Panoràmica amb vistes al Pirineu a rebentar de neu.

Un altre dissabte aprofitadet (28/03/2009)

Dia gris i plovent a estones.

La previsió del temps no era massa bona, no havia quedat amb ningú per anar a escalar, així que vaig convencé a la meva mestressa per anar a fer una passejadeta per Montserrat. Arribem a Can Massana a tres quarts de nou; enfilem cap a agulles per coll de Guirló, coll de La Portella fins el refugi Vicenç Barbé desprès per la canal ampla cap el camí del pas del Princep per buscar la canal del Lloro per on pugem fins el collet entre el Lloro y el Bisbe, prenem el camí Alta Ruta dels Frares passant per sota La Monja, La Boleta Foradada i La Nineta, sota aquesta parem a fer un mos i continuem per el camí tot empastifat de marques blaves (sobre equipat) fins al coll d'agulles, baixem per el portell estret resseguint aquesta impressionant vesant amb El gendarme, Agulla del Centenar, el Carquinyoli, La Boleta Foradada i quan som quasi sota El Bisbe aquí el camí gira 180 graus per anar cap a La Cadireta d’Agulles i des de allà cap Can Massana. En total tres horetes de caminadeta.


La Salo, la dona que m'aguanta fa ja quasi 30 anys.


Jo mateix davant la Boleta Foradada i La Nina.

Via d'en Guillem - Tossal de la Feixa

Aquets diumenge, amb el Josep anem a la Via d'en Guillem. Magnifica via en un entorn solitari (hem estat sols), la graduació mitja de la via es de V amb algun pas de V+, el grau màxim obligat es de IV, es una via sense pèrdua nomes cal seguir la renglera de parabolts de color groc, amb 20 cintes, estreps i reunió ni ha prou. Adjunto foto ressenya d'en Xavi Grané, en aquets enllaç trobareu una descripció molt exacte de la aproximació, el descens es fa cresteja’n cap a la esquerra de la paret seguint una sèrie de marques vermelles, sempre amb tendència a pujar i vorejar per la banda de la paret.



La Nostra Descripció.

L1 : 30 mts. V (14 cintes)
L2 : 20 mts. IV Ae1 V (14 cintes)
L3 : 25 mts. IV+ Ae0 IV (17 cintes)
L4 : 40 mts. IV+ V V+ IV+ (20 cintes)
L5 : 30 mts. Ae0 V+ IV Ae0 V (16 cintes)
L6 : 45 mts. IV IV+ IV (13 cintes)



El Josep acabant la segona tirada.



Tercera tirada



Cinquena tirada.



Panoramica desde el cim, es veu tota la llarga aproximació.


La altra banda des de el cim, amb ninot inclos.

Dissabte aprofitat. (28/02/2009)

Despres de molts messos de no publicar res (mandra, desidia, etc)intantare ser una mica mes constant.

Desprès de sis mesos d'inactivitat per diversos motius aquest dissabte amb el Joan C. hem anat a Roca Narieda la idea era enfilar-nos a la Café Copa i Puro.
A las sis del mati passava a recollir al Joan, a les 9,15 érem a peu de via, hem estat sols, tota la paret per nosaltres. La via es entretinguda amb molta diversitat de tipus d'escalada. A la ressenya que dúiem indicava que el màxim obligat es de 5b, jo discrepo, hi ha un parell de passos de 5c obligats i el 6a de la tirada 12 també, es important conèixer aquesta dada per evitar sorpreses.
Dit això, la via es un tresoret, amb potser nomes una tirada on es perd la continuïtat (la 10), la 2, la 4, la 7 la 11 i la 12 sobretot la 11 son d'aquelles que fan afició.
Desprès de fer 10 tirades (hem empalmat la 2 amb la 3, la 4 amb la 5, la 9 amb la 10 i la 12 amb la 13, dons dúiem cordes de 60 mts) al cap de una mica mes de 5 hores érem al cim sin prisa pero sin pausa.

La baixada te fama de ser pesada, i es veritat, si anem amb cura i prestem atencio es tracta d'anar seguint les fitas que indiquem el cami correcte.

Deixo la ressenya força exacte (com totes las del Xavi Grane), amb la discrepància del grau obligat.

Via Rataplan

Magdalena Inferior

══════════════════

Aquest dissabte havíem quedat amb el Joan per sortir, però al final se li va girar feina i no va poder; com que gairebé tothom està de vacances o fen preparatius per marxar no he pogut quedar amb ningú mes. Així que mirant blogs he trobat aquesta via i m’he proposat anar a fer-la en solitari.
Via interessant, molt ben assegurada amb parabolts i xapes de color groc, primera tirada vertical i mantinguda (IV+ V) amb passos que has de mirar per trobar les preses adequades, el tram mes vertical es just abans d’entrar a la reunió, aquí la roca es torna denominació d’origen gorros, en total es poden xapar setze seguros en trenta-cinc metres, la segona tirada (IV) comença amb un pas desplomat però amb preses increïbles, aquí les assegurances allunyen una mica mes, es manté la verticalitat, no faig la segona reunió i empalmo amb la tercera tirada (IV III+) també força vertical i amb roca immillorable, desprès de seixanta metres i diset seguros arribo a la tercera reunió, nomes queden uns quinze metres de II III, i ja soc al cim. He trigat una mica menys de tres hores, però he fet la via dues vegades i dos ràpels. Nomes queda dissipar el dubte de si amb un setanta serà suficient per fer el ràpel fins a terra, es així, anant a buscar el traçat de la normal s’arriba sobradament amb els trenta-cinc metres de la corda en doble.

Resenya de Batallo Alpi

Inici de la via, roca una mica estranya, polida, trencada i amb presa arrodonida. Es pot veure la disposició de la reunió de peu de via, acostumo a intercalar una dissipadora direccionalment per minimitzar, en cas de caiguda, el poc dinamisme en la cadena de seguretat.

Primera assegurança amb la corda tensa per mantenir la reunió encarada amb la direcció de sotragada en cas de caiguda.

Vista de la primera tirada des de la reunió.

Reunions excel•lents rapel•lables.

Vista de la segona tirada, es pot apreciar la verticalitat. Podeu veure el detall de les gomes de pollastre utilitzades per evitar que sota el seu pes la corda corri cap avall.

Agulla de l'esquelet

Abans

Abans

Desprès

Desprès

Abans

Desprès

Abans

Desprès

Desprès

Desprès

Ja que hi som, a la normal també i fem obres.

També fem una via que hi ha a la dreta de la normal, no he trobat cap referència.

Equipada amb spits, picadeta de grau.