Gede

TROMPA DE L'ELEFANT

══════════════════

Desprès de un dia de feina de aquells que desitges no repetir, em truca el Josep diu que dema dissabte no podrà sortir que te molta feina, i ganes de descansar, cap problema. Truco al Jaume a veure que te previst, no ha arribat encara ja li dic que has trucat, em diu la seva dona; al cap de poca estona el Jaume em truca, no tardem ni un minut i ja hem quedat.

Aquesta setmana remenant per Internet trobo la ressenya de la Gede a la trompa del elefant amb algun comentari de que s’ha reequipat al 2005 cerco una mica mes i vaig trobant comentaris que fan que m’interessi; recordo haver-la fet en la meva primera etapa d’escalador, abans de la parada de 23 anys sense grimpar, fa una pila d’anys dons, busco i trobo en el llibre de ressenyes de Montserrat del Rodes i el Labranya una anotació de que l’havia fet el 6 de Febrer de 1977 fa nomes i exactament 30 anys.
Arribem al Monestir cap a les 9 del mati, esmorzem aprofitant la tranquil·litat de l’hora i el primer raig de Sol que ens escalfe, no fa massa fred i deixem quasi tota la roba al cotxe, pugem cap a Sant Benet i ja intuïm que no ens hem equivocat, els rodals de Montserrat es veuen emboirats i nosaltres a mesura que anem guanyen alçada veiem un cel cada vegada mes net i blau.

Arribem a peu de via, evident perquè queda sota la vertical del díedre característic per on va la via, ens preocupa una mica el que hem llegit referent a la primera i darrera tirada, estan acotades de III però a pel, quedem amb el Jaume que ja començo jo, ell farà empalmades la segona i tercera i jo faré el tram d’artificial i el díedre de sortida. Començo per unes plaques fàcils, buscant una mica trobo on posar algun friend aprofitant forats cecs, un d’ells queda molt ferm, ja soc a la primera reunió, fa un dia esplèndid i gens de fred.

Mentre puja el company observo la tirada de sobre i veig que hi ha parabolts alternats amb equipament vell.

El Jaume fa juntes la segona i tercera tirades, uns quaranta metres, s’hi esta una bona estona, dons a pesar del reequipament la tercera tirada no te res de fàcil, es una placa sota el díedre molt gastada i amb preses petites i arrodonides on s’hi han d’afegir coses i cosetes entre les assegurances existents, per fi ja es a la reunió.

Faig la tirada de segon el mes despresa que puc i sense entrar a la reunió on es ell, agafo el primer pas d’artificial de la quarta tirada que ens fa canviar de díedre, es curta amb quatre passos d’estreps i una sortida en lliure molt vertical però amb preses excel·lents i protegida per un parabolt.

Tres metres mes amunt faig reunió a dos spits d’un altre via i un parabolt nou que costa de veure, s’ha girat una mica de vent i quan el company arriba decidim fer canvi de reunió als arbres que hi ha cinc metres mes amunt; guardo tot el que en pot fer nosa a la motxilla, càmera de fotos i estreps, la tirada comença en díedre fissura desplomat, en aquesta tirada no s’hi ha canviat res ni s’ha afegit cap parabolt, m’hi enfilo i arribo a la primera assegurança un ferro en V amb un maillon clavat de baix cap a dalt com que no hem causa massa confiança poso un pam per sobre un friend per si d'acàs, m’hi agafo i ben obert de cames a banda i banda del díedre arribo a la segona assegurança, un bicoin que algú no va poder treure, sembla que hagi de sortir fàcil, faig el mateix un altre friend mes amunt a la fissura i arribo a un ferro de color taronja amb anella aquest sembla molt ferm, miro amunt i ja nomes veig unes bagues de 9 mm una blava i una vermella que surten de la fissura lligades a quelcom uns tres metres per sobre meu, la paret ja només es vertical i amb bona roca, AL TANTO JAUME , amb dos o tres passos aprofitant preses a banda i banda del díedre arribo a la assegurança, un altre pitó vell, el díedre va perdent verticalitat no veig res mes però mes amunt la fissura sembla franca per posar-hi quelcom, trobo una altre pitó amb maillon que no es veia vaig pujant ¡Es un díedre Fantàstic! dues sabinetes, poso un excèntric, trobo un pitó, ja veig la reunió, aquesta si, excel·lent amb dos parabolts de 12 mm i com les altres amb varies burinades, recupero les cordes i veig que la tirada te mes de quaranta metres, mentre puja el Jaume penso que hem estat de sort es veu quasi tot tapat per la boira i nosaltres aquí al solet, que be que s’hi esta, faig la darrera tirada uns trenta metres de III compromès, aquí no puc posar res i ja som al cim desprès de quasi tres hores. Baixem desgrimpant per la banda contraria anant a buscar una canal estreta entre l’elefant i la trompa a partir d’aquí es van trobant fites que ens condueixen al camí que hem fet servir per anar a peu de via. Al arribar al Monestir comprem una mica de mato i cap el cotxe, aquí veiem que la temperatura es de 8 graus i que el terra es tot mullat d’humitat de la boira, això corrobora que hem triat be l’escalada d’avui.

RESSENYA DE

www.onaclimb.com

Hem fet servir friends petits i mitjans (aliens i camalots) , una plaqueta recuperable, unes 18 cintes, un joc de fissurers i bagues per els arbrets.