En solitari al Llençol / Els Graus

Avui puc sortir amb el compromís de ser a Sabadell a la una (compromisos familiars), vaig parlar ahir amb el Jaume i ell ja avia quedat per anar a fer esportiva a Els Graus, no en ve massa de gust i a mes a mes tinc un dit de la ma dreta una mica inflat, així que quedo amb mi mateix per anar fer unes grimpadetas amb solitari, decideixo anar al Llençol sector A (el mes fàcil) amb la intenció de fer les quatre vies que hi ha de IV i V encara que a mi sempre m'ha semblat un grau mes aviat baix, però lo cert es que tens un parabol cada metre i mig i això es d'agrair quan vas sol. En llevo d’hora i a les 9 soc a peu de via, fa un vent fort i ratxejat, però com que ja hi soc dons anem per feina, munto el tinglado aprofitant tres assegurances

i començo per una de les vies de IV, no hem coste gens però el vent en fa plorar els ulls i haig d'anar parant quan sento venir la ratxa, arribo al despenja-me’n i baixo tot desmuntant la tirada,

no fa massa fred però el vent es empipador començo la via de la dreta, aquesta es una mica mes fina i als dos terços presenta un petit pas desplomat, aquí m'emporto un ensurt, quan l'estic superant un cop de vent m'empeny, no ha passat res. Arribo al despenja-me’n i baixo desmuntant les assegurances. Veig que encara es d'hora i encara que tinc pensat baixar a Els Graus a veure els companys dedico una estoneta a provar unes idees que fa temps en volten per el cap referent al soloist, diuen que no es bloqueja si caus de cap per vall però després de pensar-hi he arribat a la conclusió que es motivat per la manera com es lliga al talabard i no pas per una incapacitat tècnica, així que provo el següent, em lligo directament a la corda i busco un parell de assegurances a la mateixa alçada en les vies que corren paral·leles el soloist amb la cinta creuada per l'esquena per evitar que perdi la posició vertical a l’altre cap de corda i em penjo del soloist, pujo de manera que la corda a la que m’he fixat quedi un metre mes llarga que la del solo, començo a caminar per la paret, arribo a la posició quasi horitzontal i continuo, els peus mica en mica estan arribant a la alçada del cap, m ho penso, poc a poc faig uns passos mes fins que hi ha un moment que el soloist deixa passar la corda, es veritat si caus de cap per vall ten vas a la m...., després el provo sense les vagues creuades a la esquena nomes esta lligat al talabard per la part baixa, aquí cap problema en puc posar totalment de cap per vall que continua aguantant, ara provaré la meva idea, entre las cintes que fan que el soloist mantingui la posició vertical i el mosquetó intercalo un tros de velcro que miro d'ajustar de manera que es deixi anar en cas de un cop sec, torno a provar el mateix varies vegades fins que trobo la sensibilitat suficient en que el velcro s'obri sol quan arribo a una posició propera a l'horitzontal. Funciona


Detall en una cinte per evitar que la corda corri sota el seu pes.

Baixo cap Els Graus i allà em trobo al Jaume amb el Pep, el Lluís, l'Ana, La Rosa, El Pol i la Gemma, quina pila de gent. M’entretinc fen unes fotos a la Gemma, es una delícia veure-la escalar sembla una ballarina, la dificultat es fon sota la seva delicadesa. Xerro una estoneta amb ells i vaig a fer un parell mes de vies en solitari. Aquí el vent es mes suportable i la companyia fa que l’estona passi molt de presa i sense adonar-me ja s’ha fet l’hora de marxa cap a casa.