01 de maig 2009

Postres de music o via de crisi i rebaixes.

Hem quedat amb el Joan per anar a Narieda, quan varem fer la Café Copa i Puro ja n’havien parlat de fer la Postres de music, el títol d'aquest comentari ve donat per l'equipament de la via i la graduació de les ressenyes, via de crisi per la escassetat de seguros en algunes tirades i de rebaixes per la graduació (segons la nostre opinió) tirant a baixa. Dit això es clar que es una gran via 615 mts, 12 tirades de 45 a 55 mts, amb un factor de exposició molt alt i amb un compromís també alt. No es una via per anar-hi alegrament, s'ha de saber completar la escassetat de les assegurances posant encastadors o llaçant savines i/o ponts de roca, cosa difícil en els llargs de placa d’adherència i gens fàcil en altres, a mes hi ha dues sortides de reunió, la R4 i la R10 on en cas de caiguda tens un factor 2 assegurat amb caigudes potencials de 10 o 15 mts, penso que respectant qualsevol criteri o filosofia s'ha de equipar mirant d'evitar riscos d'aquets, a la tirada 10, la mes exigent psicològicament, en 50 mts de duríssima placa d’adherència de 5b 5c ( un 6a no feria nosa) nomes hi han 5 seguros i la impossibilitat de completar la seguretat amb res mes, en aquesta tirada son nombrosos els passos de fe en els peus de gat.
En resum, una gran via per la llargada, per la roca excel•lent, per el entorn, però no per la filosofia del equipament.
Va ser un dia de molta calor, per sort feia una mica de vent el que ens va anar molt be per alleugerir las sis hores que varem estar per fer la via.


Excel·lent ressenya d'en Xavi.


En Joan acabant la cinquena tirada.


Alegria nomes ens queda la darrera tirada.


En Joan començant la darrera tirada.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Compani !!!!

Bon post i totalment d'acord amb els comentaris (tot i que ja estavem avisats!).

Falta posar dia pel proper progecte, m'ha agradat !! A veure si hi som a temps abans de l'estiu.

Joan C

Jaumegrimp ha dit...

Felicitats cordada! com molt bé explica el Toni, l'exposició és alta!
però veig que us en vau sortir exitosos, enhorabona.

Anònim ha dit...

Dons, si que en varem sortir exitosos però apretant dents i esfinter de mala manera, caram amb les plaques de 5c !!!

Fins aviat !
Joan C

Anònim ha dit...

Felicitats per l'escalada

No obstant discrepo de la vostra opinio (de bon rollo) pel meu gust es una via gens expo. Les r son doble bolt, la tirada 10 es V+ obligat, tal i com mostra cualsevol ressenya. al L4 es pot reforçar perfectament (la sortida es IV). No es una via de caracter esportiu i lo que diu cualsevol ressenya d'aquesta via es lo que us trobareu a la via... no cal mes de lo que hi ha.

Si us esperaveu una via com les del Guillem Arias (Rantamplan, Acromicon, Tossal de la feixa), anaveu errats, pero la majoria de classiques son aixi, no pas com les seves vies. Per exemple, Si aneu a vilanova de meia cualsevol classica normal (Necro, Lleida, Tarrega, Rampas) esta menys equipada que la postres!

Ho sento pel totxo, el resum es que no us porti a error però les vies llargues que he vist que heu piat (vies del guillem) no tenen res a veure amb la gran majoria de vies que us trobareu a catalunya

Vagi be.

J.

Antoni Aymami ha dit...

Quan parlo de via expo vol dir possibilitat de caure i fer-se mal, quan parlo de via molt expo vol dir caure i fer-se molt mal. Dit això, m'explico, la sortida de la R4 per començar la 5na tirada presenta un factor 2 sobre la reunió amb una caiguda potencial de 10 mts, no es pot posar res mes; a la tirada 10 de parabol a parabol hi han 10 mtrs i no es pot posar res mes a no ser que surtis de la línea dels seguros al punt on es posa mes dret just al seguro abans d'entrar a la reunió marca 5c hi ha una caiguda potencial de 18 mts; a la sortida d'aquesta reunió fins no arribes a una savina seca hi ha una caiguda potencial amb factor 2 de mínim 8 mts. Això es una via molt expo, a partir d’aquí cadascú pot o no assumir els riscos que cregui. Al resta de la via pots anar equipa’n al gust.
Es cert que anar a fer segons quines vies et pot ocasionar un atac de parabolitis, tampoc penso que sigui el mes correcte, però per evitar fer-se mal es millor que en sobri que no que en falti.
De totes maneres gracies per el comentari, però penso que l'escala ha de ser difícil però no perillosa.

Antoni Aymami ha dit...

Ei Jaume, gracies. La veritat es que ens va estressar força la via, probablement per la manca de costum amb la adherència, però va arribar un moment que nomes teníem ganes de sortir per dalt.