29 de juliol 2007

Via Rataplan

Magdalena Inferior
══════════════════

Aquest dissabte havíem quedat amb el Joan per sortir, però al final se li va girar feina i no va poder; com que gairebé tothom està de vacances o fen preparatius per marxar no he pogut quedar amb ningú mes. Així que mirant blogs he trobat aquesta via i m’he proposat anar a fer-la en solitari.
Via interessant, molt ben assegurada amb parabolts i xapes de color groc, primera tirada vertical i mantinguda (IV+ V) amb passos que has de mirar per trobar les preses adequades, el tram mes vertical es just abans d’entrar a la reunió, aquí la roca es torna denominació d’origen gorros, en total es poden xapar setze seguros en trenta-cinc metres, la segona tirada (IV) comença amb un pas desplomat però amb preses increïbles, aquí les assegurances allunyen una mica mes, es manté la verticalitat, no faig la segona reunió i empalmo amb la tercera tirada (IV III+) també força vertical i amb roca immillorable, desprès de seixanta metres i diset seguros arribo a la tercera reunió, nomes queden uns quinze metres de II III, i ja soc al cim. He trigat una mica menys de tres hores, però he fet la via dues vegades i dos ràpels. Nomes queda dissipar el dubte de si amb un setanta serà suficient per fer el ràpel fins a terra, es així, anant a buscar el traçat de la normal s’arriba sobradament amb els trenta-cinc metres de la corda en doble.




Resenya de Batallo Alpi




Inici de la via, roca una mica estranya, polida, trencada i amb presa arrodonida. Es pot veure la disposició de la reunió de peu de via, acostumo a intercalar una dissipadora direccionalment per minimitzar, en cas de caiguda, el poc dinamisme en la cadena de seguretat.




Primera assegurança amb la corda tensa per mantenir la reunió encarada amb la direcció de sotragada en cas de caiguda.





Vista de la primera tirada des de la reunió.



Reunions excel•lents rapel•lables.



Vista de la segona tirada, es pot apreciar la verticalitat. Podeu veure el detall de les gomes de pollastre utilitzades per evitar que sota el seu pes la corda corri cap avall.

4 comentaris:

Fer ha dit...

No conocía tu blog.
Buenas trepadas.
Slds.

jaumeplanellpiqueras ha dit...

Toni, ets un home de recursos, que no trobo amb qui anar escalar...doncs cap problema! en solitari...es veu una via interressant, bona feina! Suposo que ara ets de vacances, jo ja he tornat de la Vall d'Aosta, ara aniré una setmana a la Platja amb les mosses i faré alguna escapadeta a Solius. Ens veïem!
Salutacions a la familia.

Iván Vega ha dit...

Hola Antoni!
Ups! em fa vergonya respondret després de tants de temps que em vas visitar al blog.
Grácies per la teva visita.
Me n'alegro de que t'hagi servit la ressenya per fer aquesta vía en solitari.
Felicitats per la trepada!

Aixó del solitari no ho tinc molt empollat, ha de ser molt romántic, a veure si algún día enganyo a algú perque m'adoctrini en aquesta técnica.
Salutacions i a continuar tibant-li!!

Gatsaule ha dit...

Ara fa temps que no en faig cap en solitari, i me n'has tornat a fer venir ganes !!

Jo també utilitzo les gomes i alguna cinta dissipadora, com tu, però per augmentar la seguretat intercalo bagues express amb mosquetons de seguretat.