VIVÈNCIES

Canvi ClimBàtic - La Presidenta.

2009-05-30T19:00:00.006Z

Hem quedat amb el Jaume, desprès de uns mesos sense escalar, em va trucar ahir a la tarda preguntant que on anàvem a escalar. Tenia previst mirar de fer en solitari la via canvi climbàtic a la Presidenta, però millor anar-hi en bona companyia.

La via esta molt ben trobada, com totes las dels germans Masó, excursioneta, tranquil•litat assegurada i a mes com que érem d'hora a peu de via temperatura ideal a pesar del calor que va fer dissabte; equipament correcte amb algun alejillu en el segon llarg. No explicaré massa coses dons el Jaume segur que quan publiqui el seu post ho farà mes be que jo.

Resenya en onaclimb.

Aquesta agulla fou escalada per primera vegada el segle passat al 1971 com explica en Barbera en el seu Llibre Montserrat Pam a Pam.

Quina fila que fan alguns a peu de via.

La reentre del Jaume a la 1ª tirada.

2ª tirada, llarg bastant trencadot, s’ha de mirar.

3ª tirada, roca excel•lent, es fa curta.

Darrera tirada, una alzina ajuda a xapar el primer espit.

Satisfacció del company, ha consumat la tornada.

La Presidenta, podem veure el díedre de la normal i la placa de la Canvi ClimBàtic.

Doc Anton - Magdalena Superior.

2009-05-16T19:00:00.001Z

Aquesta setmana entre pitos i flautes no he lligat res amb ningú, per tant tenim una reunió d’emergència, el meu company solista i jo, el divendres (o mes aviat dissabte) a tres quarts de dues, quan torno de LA FERIA DEL CABALLO al Parc Central del Vallès a Sabadell; discutim breument i quedem per anar a fer al via Doc Anton a la Magdalena, la varem veure el passat 19 d'Abril al fer la Acròmion i feia bona pinta.

El Company a peu de via en el procés de preparació.

Les dues primeres tirades II,III las fem sense encordar, la tercera tal com marca la ressenya i la quarta empalmant amb la cinquena. A pesar de que la ressenya marca dos possibles A0 (3ª i 4ª tirades) las he fet sense, el qual em fa suposar que no deu passar en cap cas de V. Em sorprèn la quantitat de parabolts en llocs una mica incomprensibles (un parabolt a un pam de una bona savina) i lo malament que estant posats alguns d'ells, en cas de caiguda segur que es trenca el mosquetó per el braç de palanca que arribaria a fer, de totes maneres estan tant a prop que perfectament es pot evitar xapar-los tots. A part d’això es una via molt maca i tret de les dues primeres tirades força estètica i continua.

El mes difícil de anar amb solitari es fer fotos, com que els braços no donem mes de si, quan fas una auto foto sempre quedes amb cara si mes no estranya (per no dir de tontet) i fen posat de pensar ostres com sortirà.

L'altre gran clàssic de les fotos en solitari son les cames, els peus i la corda.

Per no parlar de les postures ridícules al intentar arribar a temps de entrar a la foto amb el disparador automàtic. En definitiva un petit desastre.

Postres de music o via de crisi i rebaixes.

2009-05-01T19:00:00.003Z

Hem quedat amb el Joan per anar a Narieda, quan varem fer la Café Copa i Puro ja n’havien parlat de fer la Postres de music, el títol d'aquest comentari ve donat per l'equipament de la via i la graduació de les ressenyes, via de crisi per la escassetat de seguros en algunes tirades i de rebaixes per la graduació (segons la nostre opinió) tirant a baixa. Dit això es clar que es una gran via 615 mts, 12 tirades de 45 a 55 mts, amb un factor de exposició molt alt i amb un compromís també alt. No es una via per anar-hi alegrament, s'ha de saber completar la escassetat de les assegurances posant encastadors o llaçant savines i/o ponts de roca, cosa difícil en els llargs de placa d’adherència i gens fàcil en altres, a mes hi ha dues sortides de reunió, la R4 i la R10 on en cas de caiguda tens un factor 2 assegurat amb caigudes potencials de 10 o 15 mts, penso que respectant qualsevol criteri o filosofia s'ha de equipar mirant d'evitar riscos d'aquets, a la tirada 10, la mes exigent psicològicament, en 50 mts de duríssima placa d’adherència de 5b 5c ( un 6a no feria nosa) nomes hi han 5 seguros i la impossibilitat de completar la seguretat amb res mes, en aquesta tirada son nombrosos els passos de fe en els peus de gat.
En resum, una gran via per la llargada, per la roca excel•lent, per el entorn, però no per la filosofia del equipament.
Va ser un dia de molta calor, per sort feia una mica de vent el que ens va anar molt be per alleugerir las sis hores que varem estar per fer la via.

Excel·lent ressenya d'en Xavi.

En Joan acabant la cinquena tirada.

Alegria nomes ens queda la darrera tirada.

En Joan començant la darrera tirada.

Acromion - Magdalena Superior

2009-04-19T19:00:00.000Z

Diumenge no tinc company per anar a escalar, així que decideixo anar a fer quelcom amb solitari. Busco, remeno i trobo. Un altre via del Guillem. Diuen que sobre equipades, potser si, però anant sol va de meravella.

A tres quarts de nou soc al pàrquing del Monestir, enfilo cap a les escales de Sant Benet, renoi que dur que es això, d’aquí cap a peu de gorros i canal amunt entre la Magdalena Superior i el Gorro Frigi; la canal esta relliscosa de veritat.

A dos quarts d'onze començo la via ACROMION. enllaço els dos primers llargs de la ressenya (60 mts +/-) 20 seguros, alguns no els faig servir, la segona tirada es la mes interessant amb alguns passets que si es fan en lliure en lloc d'A0 deuen ser v+, amb el soloist he tingut que anar al lloro dons hi han uns sis metres de flanqueig en els que aquest aparell te alguna dificulta per deixar corra la corda, desfaig les tirades i la torno a fer-les de segon, la tercera tirada es fàcil III+ amb algun pas aïllat de IV/IV+, s'ha de anar amb conte hi ha presses soltes i bastant brut, arribat a la tercera reunió faig el mateix baja/sube, aquí m’entretinc una estoneta mirant els que estan fent la Doc Anton, es veu maca la tirada que queda a la mateixa alçada, em costa trobar per on va la darrera tirada que queda just a l'esquerra com si saltéssim a la agulla principal de la Mag.Sup. tirada també de tràmit III+.

Via recomanable, senzilla, ben assegurada.

Panoràmica amb vistes al Pirineu a rebentar de neu.

Un altre dissabte aprofitadet (28/03/2009)

2009-03-28T21:30:00.001Z

Dia gris i plovent a estones.

La previsió del temps no era massa bona, no havia quedat amb ningú per anar a escalar, així que vaig convencé a la meva mestressa per anar a fer una passejadeta per Montserrat. Arribem a Can Massana a tres quarts de nou; enfilem cap a agulles per coll de Guirló, coll de La Portella fins el refugi Vicenç Barbé desprès per la canal ampla cap el camí del pas del Princep per buscar la canal del Lloro per on pugem fins el collet entre el Lloro y el Bisbe, prenem el camí Alta Ruta dels Frares passant per sota La Monja, La Boleta Foradada i La Nineta, sota aquesta parem a fer un mos i continuem per el camí tot empastifat de marques blaves (sobre equipat) fins al coll d'agulles, baixem per el portell estret resseguint aquesta impressionant vesant amb El gendarme, Agulla del Centenar, el Carquinyoli, La Boleta Foradada i quan som quasi sota El Bisbe aquí el camí gira 180 graus per anar cap a La Cadireta d’Agulles i des de allà cap Can Massana. En total tres horetes de caminadeta.

La Salo, la dona que m'aguanta fa ja quasi 30 anys.

Jo mateix davant la Boleta Foradada i La Nina.

Via d'en Guillem - Tossal de la Feixa

2009-03-22T19:00:00.009Z

Aquets diumenge, amb el Josep anem a la Via d'en Guillem. Magnifica via en un entorn solitari (hem estat sols), la graduació mitja de la via es de V amb algun pas de V+, el grau màxim obligat es de IV, es una via sense pèrdua nomes cal seguir la renglera de parabolts de color groc, amb 20 cintes, estreps i reunió ni ha prou. Adjunto foto ressenya d'en Xavi Grané, en aquets enllaç trobareu una descripció molt exacte de la aproximació, el descens es fa cresteja’n cap a la esquerra de la paret seguint una sèrie de marques vermelles, sempre amb tendència a pujar i vorejar per la banda de la paret.

La Nostra Descripció.

L1 : 30 mts. V (14 cintes)
L2 : 20 mts. IV Ae1 V (14 cintes)
L3 : 25 mts. IV+ Ae0 IV (17 cintes)
L4 : 40 mts. IV+ V V+ IV+ (20 cintes)
L5 : 30 mts. Ae0 V+ IV Ae0 V (16 cintes)
L6 : 45 mts. IV IV+ IV (13 cintes)

El Josep acabant la segona tirada.

Tercera tirada

Cinquena tirada.

Panoramica desde el cim, es veu tota la llarga aproximació.

La altra banda des de el cim, amb ninot inclos.

Dissabte aprofitat. (28/02/2009)

2009-02-28T21:00:00.000Z

Despres de molts messos de no publicar res (mandra, desidia, etc)intantare ser una mica mes constant.

Desprès de sis mesos d'inactivitat per diversos motius aquest dissabte amb el Joan C. hem anat a Roca Narieda la idea era enfilar-nos a la Café Copa i Puro.
A las sis del mati passava a recollir al Joan, a les 9,15 érem a peu de via, hem estat sols, tota la paret per nosaltres. La via es entretinguda amb molta diversitat de tipus d'escalada. A la ressenya que dúiem indicava que el màxim obligat es de 5b, jo discrepo, hi ha un parell de passos de 5c obligats i el 6a de la tirada 12 també, es important conèixer aquesta dada per evitar sorpreses.
Dit això, la via es un tresoret, amb potser nomes una tirada on es perd la continuïtat (la 10), la 2, la 4, la 7 la 11 i la 12 sobretot la 11 son d'aquelles que fan afició.
Desprès de fer 10 tirades (hem empalmat la 2 amb la 3, la 4 amb la 5, la 9 amb la 10 i la 12 amb la 13, dons dúiem cordes de 60 mts) al cap de una mica mes de 5 hores érem al cim sin prisa pero sin pausa.

La baixada te fama de ser pesada, i es veritat, si anem amb cura i prestem atencio es tracta d'anar seguint les fitas que indiquem el cami correcte.

Deixo la ressenya força exacte (com totes las del Xavi Grane), amb la discrepància del grau obligat.

Via Rataplan

2007-07-29T19:38:00.000Z

Magdalena Inferior

══════════════════

Aquest dissabte havíem quedat amb el Joan per sortir, però al final se li va girar feina i no va poder; com que gairebé tothom està de vacances o fen preparatius per marxar no he pogut quedar amb ningú mes. Així que mirant blogs he trobat aquesta via i m’he proposat anar a fer-la en solitari.
Via interessant, molt ben assegurada amb parabolts i xapes de color groc, primera tirada vertical i mantinguda (IV+ V) amb passos que has de mirar per trobar les preses adequades, el tram mes vertical es just abans d’entrar a la reunió, aquí la roca es torna denominació d’origen gorros, en total es poden xapar setze seguros en trenta-cinc metres, la segona tirada (IV) comença amb un pas desplomat però amb preses increïbles, aquí les assegurances allunyen una mica mes, es manté la verticalitat, no faig la segona reunió i empalmo amb la tercera tirada (IV III+) també força vertical i amb roca immillorable, desprès de seixanta metres i diset seguros arribo a la tercera reunió, nomes queden uns quinze metres de II III, i ja soc al cim. He trigat una mica menys de tres hores, però he fet la via dues vegades i dos ràpels. Nomes queda dissipar el dubte de si amb un setanta serà suficient per fer el ràpel fins a terra, es així, anant a buscar el traçat de la normal s’arriba sobradament amb els trenta-cinc metres de la corda en doble.

Resenya de Batallo Alpi

Inici de la via, roca una mica estranya, polida, trencada i amb presa arrodonida. Es pot veure la disposició de la reunió de peu de via, acostumo a intercalar una dissipadora direccionalment per minimitzar, en cas de caiguda, el poc dinamisme en la cadena de seguretat.

Primera assegurança amb la corda tensa per mantenir la reunió encarada amb la direcció de sotragada en cas de caiguda.

Vista de la primera tirada des de la reunió.

Reunions excel•lents rapel•lables.

Vista de la segona tirada, es pot apreciar la verticalitat. Podeu veure el detall de les gomes de pollastre utilitzades per evitar que sota el seu pes la corda corri cap avall.

Agulla de l'esquelet

2007-03-24T20:00:00.000Z

Abans

Desprès

Abans

Desprès

Abans

Desprès

Ja que hi som, a la normal també i fem obres.

També fem una via que hi ha a la dreta de la normal, no he trobat cap referència.

Equipada amb spits, picadeta de grau.

Montserrat Sur / La Pastereta Est

2007-03-18T20:00:00.000Z

Via Barcelonets

Faraó de baix (riera de l'Estevet): placa DAKOTA

2007-03-17T20:00:00.000Z

Moles del Pessó. Collegats.

2007-03-10T20:00:00.000Z

Via Performance

Malanyeu - First Contact

2007-03-03T20:00:00.000Z

En solitari al Llençol / Els Graus

2007-02-25T20:00:00.000Z

Avui puc sortir amb el compromís de ser a Sabadell a la una (compromisos familiars), vaig parlar ahir amb el Jaume i ell ja avia quedat per anar a fer esportiva a Els Graus, no en ve massa de gust i a mes a mes tinc un dit de la ma dreta una mica inflat, així que quedo amb mi mateix per anar fer unes grimpadetas amb solitari, decideixo anar al Llençol sector A (el mes fàcil) amb la intenció de fer les quatre vies que hi ha de IV i V encara que a mi sempre m'ha semblat un grau mes aviat baix, però lo cert es que tens un parabol cada metre i mig i això es d'agrair quan vas sol. En llevo d’hora i a les 9 soc a peu de via, fa un vent fort i ratxejat, però com que ja hi soc dons anem per feina, munto el tinglado aprofitant tres assegurances

i començo per una de les vies de IV, no hem coste gens però el vent en fa plorar els ulls i haig d'anar parant quan sento venir la ratxa, arribo al despenja-me’n i baixo tot desmuntant la tirada,

no fa massa fred però el vent es empipador començo la via de la dreta, aquesta es una mica mes fina i als dos terços presenta un petit pas desplomat, aquí m'emporto un ensurt, quan l'estic superant un cop de vent m'empeny, no ha passat res. Arribo al despenja-me’n i baixo desmuntant les assegurances. Veig que encara es d'hora i encara que tinc pensat baixar a Els Graus a veure els companys dedico una estoneta a provar unes idees que fa temps en volten per el cap referent al soloist, diuen que no es bloqueja si caus de cap per vall però després de pensar-hi he arribat a la conclusió que es motivat per la manera com es lliga al talabard i no pas per una incapacitat tècnica, així que provo el següent, em lligo directament a la corda i busco un parell de assegurances a la mateixa alçada en les vies que corren paral·leles el soloist amb la cinta creuada per l'esquena per evitar que perdi la posició vertical a l’altre cap de corda i em penjo del soloist, pujo de manera que la corda a la que m’he fixat quedi un metre mes llarga que la del solo, començo a caminar per la paret, arribo a la posició quasi horitzontal i continuo, els peus mica en mica estan arribant a la alçada del cap, m ho penso, poc a poc faig uns passos mes fins que hi ha un moment que el soloist deixa passar la corda, es veritat si caus de cap per vall ten vas a la m...., després el provo sense les vagues creuades a la esquena nomes esta lligat al talabard per la part baixa, aquí cap problema en puc posar totalment de cap per vall que continua aguantant, ara provaré la meva idea, entre las cintes que fan que el soloist mantingui la posició vertical i el mosquetó intercalo un tros de velcro que miro d'ajustar de manera que es deixi anar en cas de un cop sec, torno a provar el mateix varies vegades fins que trobo la sensibilitat suficient en que el velcro s'obri sol quan arribo a una posició propera a l'horitzontal. Funciona

Detall en una cinte per evitar que la corda corri sota el seu pes.

Baixo cap Els Graus i allà em trobo al Jaume amb el Pep, el Lluís, l'Ana, La Rosa, El Pol i la Gemma, quina pila de gent. M’entretinc fen unes fotos a la Gemma, es una delícia veure-la escalar sembla una ballarina, la dificultat es fon sota la seva delicadesa. Xerro una estoneta amb ells i vaig a fer un parell mes de vies en solitari. Aquí el vent es mes suportable i la companyia fa que l’estona passi molt de presa i sense adonar-me ja s’ha fet l’hora de marxa cap a casa.

Passejada Per Montserrat

2007-02-24T20:00:00.000Z

Agulles / Frares

══════════════════

Havíem quedat amb el Josep per anar a fer un petit re-equipament a agulles, arribem al pàrquing ens repartim el pes i com un flash en ve a la memòria que m’havia deixat el talabard. Desprès de uns moments de ràbia i de emprenya-me’n amb mi mateix el Josep em calma i decidim anar a fer un vol i arribar fins el Lloro. Pugem fins a coll de Guirló i de allà cap a les portelles passem per el refugi Vicenç Barbè i d’aquí enfilem per la canal ampla, al cap d’una mica tombem a la dreta per anar a buscar el camí del lloro que ve de la zona del vermell resseguint aquest camí tenim un espectacle insuperable, seguint les marques blaves anem passant per lo millor de la zona El Dit, El Ditet, El Dit Xic, El Lloro, La Monja, La Nineta, etc, etc. Arribats al coll d’agulles baixem per la canal de la boleta del portell estret, aquí el panorama es impressionant, veure la silueta del Bisbe fa posar els pels de punta, en aquest pany de paret hi ha vies mítiques, la Cade a l’agulla del centenar la Anglada Cerdà a la boleta foradada la mateixa Gam al Bisbe i altres. De tornada passem per sota el serrat de La Foradada, la impressionant cadireta i la paret nord d’agulles, han estat unes tres horetes de turisme molt enriquidor.

El Lloro entre El Dit i El Dit Xic.

La Nineta. La agulla de la Grip.

La Monja i El Frare

El bisbe presidint el resta de la paret.

La Anglada Cerdà de la boleta foradada

hi ha un escalador a l'inici del diedre.

La Cade a la Agulla del Centenar

Gede

2007-02-03T09:26:00.000Z

TROMPA DE L'ELEFANT

══════════════════

Desprès de un dia de feina de aquells que desitges no repetir, em truca el Josep diu que dema dissabte no podrà sortir que te molta feina, i ganes de descansar, cap problema. Truco al Jaume a veure que te previst, no ha arribat encara ja li dic que has trucat, em diu la seva dona; al cap de poca estona el Jaume em truca, no tardem ni un minut i ja hem quedat.

Aquesta setmana remenant per Internet trobo la ressenya de la Gede a la trompa del elefant amb algun comentari de que s’ha reequipat al 2005 cerco una mica mes i vaig trobant comentaris que fan que m’interessi; recordo haver-la fet en la meva primera etapa d’escalador, abans de la parada de 23 anys sense grimpar, fa una pila d’anys dons, busco i trobo en el llibre de ressenyes de Montserrat del Rodes i el Labranya una anotació de que l’havia fet el 6 de Febrer de 1977 fa nomes i exactament 30 anys.
Arribem al Monestir cap a les 9 del mati, esmorzem aprofitant la tranquil·litat de l’hora i el primer raig de Sol que ens escalfe, no fa massa fred i deixem quasi tota la roba al cotxe, pugem cap a Sant Benet i ja intuïm que no ens hem equivocat, els rodals de Montserrat es veuen emboirats i nosaltres a mesura que anem guanyen alçada veiem un cel cada vegada mes net i blau.

Arribem a peu de via, evident perquè queda sota la vertical del díedre característic per on va la via, ens preocupa una mica el que hem llegit referent a la primera i darrera tirada, estan acotades de III però a pel, quedem amb el Jaume que ja començo jo, ell farà empalmades la segona i tercera i jo faré el tram d’artificial i el díedre de sortida. Començo per unes plaques fàcils, buscant una mica trobo on posar algun friend aprofitant forats cecs, un d’ells queda molt ferm, ja soc a la primera reunió, fa un dia esplèndid i gens de fred.

Mentre puja el company observo la tirada de sobre i veig que hi ha parabolts alternats amb equipament vell.

El Jaume fa juntes la segona i tercera tirades, uns quaranta metres, s’hi esta una bona estona, dons a pesar del reequipament la tercera tirada no te res de fàcil, es una placa sota el díedre molt gastada i amb preses petites i arrodonides on s’hi han d’afegir coses i cosetes entre les assegurances existents, per fi ja es a la reunió.

Faig la tirada de segon el mes despresa que puc i sense entrar a la reunió on es ell, agafo el primer pas d’artificial de la quarta tirada que ens fa canviar de díedre, es curta amb quatre passos d’estreps i una sortida en lliure molt vertical però amb preses excel·lents i protegida per un parabolt.

Tres metres mes amunt faig reunió a dos spits d’un altre via i un parabolt nou que costa de veure, s’ha girat una mica de vent i quan el company arriba decidim fer canvi de reunió als arbres que hi ha cinc metres mes amunt; guardo tot el que en pot fer nosa a la motxilla, càmera de fotos i estreps, la tirada comença en díedre fissura desplomat, en aquesta tirada no s’hi ha canviat res ni s’ha afegit cap parabolt, m’hi enfilo i arribo a la primera assegurança un ferro en V amb un maillon clavat de baix cap a dalt com que no hem causa massa confiança poso un pam per sobre un friend per si d'acàs, m’hi agafo i ben obert de cames a banda i banda del díedre arribo a la segona assegurança, un bicoin que algú no va poder treure, sembla que hagi de sortir fàcil, faig el mateix un altre friend mes amunt a la fissura i arribo a un ferro de color taronja amb anella aquest sembla molt ferm, miro amunt i ja nomes veig unes bagues de 9 mm una blava i una vermella que surten de la fissura lligades a quelcom uns tres metres per sobre meu, la paret ja només es vertical i amb bona roca, AL TANTO JAUME , amb dos o tres passos aprofitant preses a banda i banda del díedre arribo a la assegurança, un altre pitó vell, el díedre va perdent verticalitat no veig res mes però mes amunt la fissura sembla franca per posar-hi quelcom, trobo una altre pitó amb maillon que no es veia vaig pujant ¡Es un díedre Fantàstic! dues sabinetes, poso un excèntric, trobo un pitó, ja veig la reunió, aquesta si, excel·lent amb dos parabolts de 12 mm i com les altres amb varies burinades, recupero les cordes i veig que la tirada te mes de quaranta metres, mentre puja el Jaume penso que hem estat de sort es veu quasi tot tapat per la boira i nosaltres aquí al solet, que be que s’hi esta, faig la darrera tirada uns trenta metres de III compromès, aquí no puc posar res i ja som al cim desprès de quasi tres hores. Baixem desgrimpant per la banda contraria anant a buscar una canal estreta entre l’elefant i la trompa a partir d’aquí es van trobant fites que ens condueixen al camí que hem fet servir per anar a peu de via. Al arribar al Monestir comprem una mica de mato i cap el cotxe, aquí veiem que la temperatura es de 8 graus i que el terra es tot mullat d’humitat de la boira, això corrobora que hem triat be l’escalada d’avui.

RESSENYA DE

www.onaclimb.com

Hem fet servir friends petits i mitjans (aliens i camalots) , una plaqueta recuperable, unes 18 cintes, un joc de fissurers i bagues per els arbrets.

Sol Desitjat

2006-12-02T18:07:00.000Z

LA GRONSA CENTRAL

════════════════
.

Aquest dissabte, el Josep, el Jaume, l'Oscar i jo varem anar al Massís del Port - Terra Alta.

El serrat de la Gronsa s’aixeca fins als 800 m entre les roques de Benet i del Don, vora el riu dels Estrets. La via Sol desitjat és una magnifica escalada clàssica que recorre la cara E de la Gronsa Central. La dificultat és de IV/IV+ amb alguns passos aïllats de V/V+.
Via equipada sense sobrar-hi res. (Cables en ponts de roca, pitons encimentats, burins, espits i a la part de dalt parabols) Les reunions son correctes i estan preparades per poder rapelar la via. Cal dur tascons, friends i cordinos per complementar l'equipament existent, un estrep pot ser útil..

El Josep fen una de les primeres tirades. ►

El Jaume afrontant un dels passos de V.

L'Oscar en un altre dels passos de V.

El descens el varem fer des de el cim seguim pocs metres la carena en direcció Nord i baixant a buscar el collet entre les Gronses Nord i Central, des de allà busquem la canal mes a prop de la cara Est, en el tram inicial, el mes vertical, es pot fer un ràpel de 40 m, nosaltres trobarem un tros de corda lila amb un mosquetó de ferro al voltant d’una sabina, desprès es baixa caminant sense mes dificultat.

Bonica panoramica des de la via.

RESSENYA DE

http://www.feec.org