Canvi ClimBàtic - La Presidenta.

Hem quedat amb el Jaume, desprès de uns mesos sense escalar, em va trucar ahir a la tarda preguntant que on anàvem a escalar. Tenia previst mirar de fer en solitari la via canvi climbàtic a la Presidenta, però millor anar-hi en bona companyia.

La via esta molt ben trobada, com totes las dels germans Masó, excursioneta, tranquil•litat assegurada i a mes com que érem d'hora a peu de via temperatura ideal a pesar del calor que va fer dissabte; equipament correcte amb algun alejillu en el segon llarg. No explicaré massa coses dons el Jaume segur que quan publiqui el seu post ho farà mes be que jo.

Resenya en onaclimb.

Aquesta agulla fou escalada per primera vegada el segle passat al 1971 com explica en Barbera en el seu Llibre Montserrat Pam a Pam.

Quina fila que fan alguns a peu de via.

La reentre del Jaume a la 1ª tirada.

2ª tirada, llarg bastant trencadot, s’ha de mirar.

3ª tirada, roca excel•lent, es fa curta.

Darrera tirada, una alzina ajuda a xapar el primer espit.

Satisfacció del company, ha consumat la tornada.

La Presidenta, podem veure el díedre de la normal i la placa de la Canvi ClimBàtic.

Doc Anton - Magdalena Superior.

Aquesta setmana entre pitos i flautes no he lligat res amb ningú, per tant tenim una reunió d’emergència, el meu company solista i jo, el divendres (o mes aviat dissabte) a tres quarts de dues, quan torno de LA FERIA DEL CABALLO al Parc Central del Vallès a Sabadell; discutim breument i quedem per anar a fer al via Doc Anton a la Magdalena, la varem veure el passat 19 d'Abril al fer la Acròmion i feia bona pinta.


El Company a peu de via en el procés de preparació.

Les dues primeres tirades II,III las fem sense encordar, la tercera tal com marca la ressenya i la quarta empalmant amb la cinquena. A pesar de que la ressenya marca dos possibles A0 (3ª i 4ª tirades) las he fet sense, el qual em fa suposar que no deu passar en cap cas de V. Em sorprèn la quantitat de parabolts en llocs una mica incomprensibles (un parabolt a un pam de una bona savina) i lo malament que estant posats alguns d'ells, en cas de caiguda segur que es trenca el mosquetó per el braç de palanca que arribaria a fer, de totes maneres estan tant a prop que perfectament es pot evitar xapar-los tots. A part d’això es una via molt maca i tret de les dues primeres tirades força estètica i continua.


El mes difícil de anar amb solitari es fer fotos, com que els braços no donem mes de si, quan fas una auto foto sempre quedes amb cara si mes no estranya (per no dir de tontet) i fen posat de pensar ostres com sortirà.


L'altre gran clàssic de les fotos en solitari son les cames, els peus i la corda.


Per no parlar de les postures ridícules al intentar arribar a temps de entrar a la foto amb el disparador automàtic. En definitiva un petit desastre.

Postres de music o via de crisi i rebaixes.

Hem quedat amb el Joan per anar a Narieda, quan varem fer la Café Copa i Puro ja n’havien parlat de fer la Postres de music, el títol d'aquest comentari ve donat per l'equipament de la via i la graduació de les ressenyes, via de crisi per la escassetat de seguros en algunes tirades i de rebaixes per la graduació (segons la nostre opinió) tirant a baixa. Dit això es clar que es una gran via 615 mts, 12 tirades de 45 a 55 mts, amb un factor de exposició molt alt i amb un compromís també alt. No es una via per anar-hi alegrament, s'ha de saber completar la escassetat de les assegurances posant encastadors o llaçant savines i/o ponts de roca, cosa difícil en els llargs de placa d’adherència i gens fàcil en altres, a mes hi ha dues sortides de reunió, la R4 i la R10 on en cas de caiguda tens un factor 2 assegurat amb caigudes potencials de 10 o 15 mts, penso que respectant qualsevol criteri o filosofia s'ha de equipar mirant d'evitar riscos d'aquets, a la tirada 10, la mes exigent psicològicament, en 50 mts de duríssima placa d’adherència de 5b 5c ( un 6a no feria nosa) nomes hi han 5 seguros i la impossibilitat de completar la seguretat amb res mes, en aquesta tirada son nombrosos els passos de fe en els peus de gat.
En resum, una gran via per la llargada, per la roca excel•lent, per el entorn, però no per la filosofia del equipament.
Va ser un dia de molta calor, per sort feia una mica de vent el que ens va anar molt be per alleugerir las sis hores que varem estar per fer la via.


Excel·lent ressenya d'en Xavi.


En Joan acabant la cinquena tirada.


Alegria nomes ens queda la darrera tirada.


En Joan començant la darrera tirada.